dilluns, 16 de maig de 2016

Santuari Misericordia



Preciós Santuari d'ambient mariner situat a la població de Canet de Mar. Tot un descobriment, anàvem sense ruta fixada i en entrar a Canet hem vist el rètol indicador que ens ha portat directes al Santuari. 
Com passa com la majoria dels Santuaris situats a prop de la costa, la qual cosa en la seva construcció era un santuari allunyat uns quilòmetres de la població, a la muntanya ara es troba envoltat per cases. De totes maneres no treu per res l'encant a aquest bell santuari, que disposa d'una bona zona verda al voltant, zona de pícnic i restaurant molt ben valorat (preciós l'edifici de l'any 1914 obra de Josep Puig i Cadafalch i el seu menjador).

 


El santuari està documentat des de l'any 1461, al principi va ser una petita capella dedicada als sants Sant Pere i Sant Pau, i paral·lelament es va anar desenvolupant la devoció a la Mare de la Misericòrdia quan des de Trieste es va portar una imatge mariana en l'any 1591 . a causa de l'augment de la devoció l'ermita es va quedar petita, i sobre l'any 1852 l'arquitecte Frances Daniel Molina es va encarregar de realitzar el projecte de la nova Església. La iglesía es va construir amb les donacions de la població de Canet i voltants, i sobretot emigrats a Amèrica. La guerra civil aquí també deixo petjada en un incendi que afecte tota l'ornamentació, pintures i la imatge barroca de la verge. La posterior restauració va anar a càrrec dels arquitectes Josep Maria Danès i Torras, i Pere Domènech i Roura.

A l'interior de l'edifici hi ha dos vitralls circulars preciosos cadascun en un costat:

En el dret estan assenyalats els dotze passos o misteris de Maria en els evangelis i en els fets dels apósteles (anunciació, visitació, un àngel que s'apareix a Josep, naixement de Jesus, adoració dels pastors, presentació Jesús al Temple, Adoració dels Reis Mags, Fugida a Egipte, Trobada de Jesús al Temple, Les Noces de Canà de Galilea, Maria en la vida pública de Jesús, Crucifixió de Jesús, i Maria i els apósteles al cenacle a la vinguda del Esperitu Sant.

En l'esquerre esbossos històrics i devocionals del Santuari.



Santuari del Corredor




Ruta en bicicleta fins al  Santuari del Corredor des de Lllinars del Valles. Bonica excursió sense problemes per pujar amb bicicleta i la veritat és que tampoc si voleu pujar amb cotxe.
L'accés al Santuari és molt fàcil, des LLinars del Valles agafem la carretera que va a Dosrius, a uns pocs quilòmetres surt un rètol indicador a mà esquerra que sense pèrdua ens portés fins al Santuari a uns 10 km aproximadament, cal seguir sempre el senyal de GR92.

Pujant fins al Santuri un parell de quilòmetres abans trobarem una zona de pícnic molt ben cuidada, amb fonts, lavabos, restaurant i taules, ideal per passar un dia de camp amb la família.
Un cop arribat al Santuari per desgràcia no he pogut entrar a visitar-lo o agafar-me alguna cosa al restaurant perquè estava tancat, cosa que és normal un dilluns.
El Santuari està situat a 632 m enmig d'una gran esplanada, amb unes bones vistes al Barcelonès (es veu el Tibidabo) i al Vallès. Des d'altres punts de camí es veu el Montseny.
 



dilluns, 14 de març de 2016

Santuari de Salgar


Preciós Santuari i ben cuidat situat al municipi de Foradada a 226 m prop d'Artesa Segre o Montsonis. L'espectacular d'aquest Santuari és que es troba encaixonat dins de la muntanya de la Serra de Salgar al costat E, i just a sota passa el riu Segre pel congost.

Les primeres referències com església que es tenen són sobre el 1054, sobre el 1404 se'ls cedeix a les carmelites que l'utilitzen com a convent, i servia d'hospital i descans per als pelegrins que anaven de camí a Santiago de Compostel·la. Amb la llei desamortització i la llei de Mendizábal va patir l'abandonament. Actualment es troba en molt bon estat l'església i algunes dependències gràcies a ajuda desinteressada dels veïns i pobles del voltant. Una altra dependències com veureu en algunes fotos es troben abandonades.




Al Santuari s'arriba per la carretera que va de Montsonis a Artesa de Segre i tenim indicacions que ens porten perfectament. La carreterea és pavimentada, podem aparcar abans d'arribar al santuari o després de Santuari. Per accedir a l'interior del Santuari em va dirigir a la panaderia que hi ha just davant de l'església d'Artesa de Segre, on em van deixar les claus per accedir al Santuari.

En arribar al santuari em vaig trobar amb dues senyores grans que s'encarregaven de tenir una mica cura el santuari, els vaig demanar permís i els vaig roba
una foto per immortalitzar-les blog. Les pobres em van comentar que ja no podien pujar a veure la imatge de la verge perquè ja estaven grans, a què jo els vaig dir que a veure primer quants arribem a la seva edat i segon a veure en quin estat, vam riure una estona i els vaig donar les gràcies.

Després de la xerrada em vaig anar a veure la imatge de la verge que hi és a la roca on exactament es va aparèixer als pastors, i vaig començar a pujar escales. Aquestes escales no estan tan cuidades com a la entrada,  però l'únic perill és relliscar a les escales excavades a la roca. Anava pujant sense problemes fins que va arribar un punt en què no veig per on continua i només veig una taula marró ben gran, al dirigir-me a la construcció de taula per darrera, veig que és una escala que puja, i que té la sortida en un forat excavat a la roca. Un cop surts del forat et trobes amb la imatge de la verge i una boniques vistes del congosts i el Segre. 



Si voleu fer més coses podeu visitar el poble de Montsonis i el seu castell, i tambíén les pintures rupestres d'Antona declarades patrimoni mundial de la UNESCO

Santuari del Tallat



Aquest Santuari es troba entre Montblanc i Tàrrega, molt a prop dels pobles de Rocallaura i Montblanquet, a la serra del mateix nom i al 787 m d'alçada. Té una bones vistes de les comarques de l'Urgell, la Segarra i la Conca de Barberà.

Es pot accedir molt bé en cotxe des de la C-14, primer agafem el desviament cap a Rocallaura, i als pocs km ens trobem la senyalització a l'santuari. Es troba entre boscos de pins, cultius extensius i ametllers, però sobretot xoca perquè tota la serra està plena de molins de vents.


El santuari sembla que es troba en construcció, però és una llàstima arribar-hi i que no hi hagi informació de res. L'única com es veuen a la foto és un panell informatiu en mal estat, d'una antiga trinxera de la guerra civil que servia d'observatori.




Aquesta documentat primer com a torre de defensa en l'any 1081, l'època de coques entre àrabs i cristians. Com casí sempre la imatge va ser trobada per un partor de Rocallaura (que seria dels Santuaris si no haguessin hagut pastors). En 1354 es construeix l'església de Santa Maria del Puig Tallat, la qual per descomptat va ser destruïda durant una de tantes guerres. Es va tornar a reconstruir, i després més tard va ser durant anys abandonada, es va subhasto i part del seu patrimoni es va repartir per diferents indrets de Catalunya.

Després de 150 anys d'abandó el Mossèn Francesc Benet i Marimon, i la constituci dels Amics del Tallat, decideixen recuperar el Santuari, recuperant la propietat, asfaltant l'accés, rehabilitant l'antiga cisterna i dependències. Diversos pobles de la comarca celebren processons i romeries durant el Pentecosta.


És un santuari on queda molt clar que primer va tenir caràcter defensiu, ja que és completament rectangular i dóna més sensació de fortificació emmurallada. No vaig poder veure res per dins perquè estava tancat, però buscant informació en google sembla ser que la iglesía és d'estil gòtic.



HORARIS I VISITES
Tel. 973 08 40 07
Visites de divendres a diumenge, a partir de les 11h.
Els mesos de primavera i estiu obert tots els dies.  

Santuari del Miracle


Després de la visita del Santuari de Pinós ens vam anar al Santuari del Miracle, uns dels més importants Santuaris de Catalunya.

El santuari està dedicat a la Mare de Déu del Miracle i és a prop de la població de Riner (Solsonès).


L'aparició de la Verge va ser en el 3 agost 1458, i es va aparèixer a dues pastorets, Jaume i Celdoni de la masia de Cirosa, a l'any següent va començar l'edificació d'una capella. Després amb els anys va anar creixent l'església i actualment consta de: església, capella, monestir benedictí i diversos llocs d'acollida: cel·les, casa d'espiritualitat i serveis turístics. El conjunt ha estat declaro Bé Cultural d'Interès Nacional.


L'actual església és d'origen renaixentista i té unes dimensions de 38 m de llarg per 29 d'ample i 26 m d'altura, es va començar a construir l'any 1652. Una cosa que em va cridar l'atenció és que amb les dimensions de la plaça esperava trobar una entrada gran, és més pensem que l'entrada estava per un altre lloc. L'explicació és que segons sembla en el seu dia van voler ampliar per la part nord l'església per fer-la 1/3 més gran que l'actual, però al final no es va fer.


Té dos retaules, un estil gòtic renaixentista de Pere Nunyes 1530, i un altre barroc de Carles Morató 1758, de 23 m d'alt i 12 d'ample.


Ha patit dos saquejos, en la guerra del Francès 1810, i com no a la Guerra Civil.


Santuari de Pinós



Hem decidit començar l'any fent una excursió al centre de Catalunya i conèixer dos santuaris amb molta història: El Santuari de Pinós i el Santuari del Miracle.

El Santuari de Pinós es troba al bell mig de Catalunya a 904 m i amb unes vistes esplèndides, la llàstima és que nosaltres ens hem trobat amb un dia de núvols i boira.


Just al costat del Santuari pujant la costa, i amb un bon indicador, ens podem apropar a la Rosa del Vents marcant just el centre geogràfic de Catalunya.


El santuari va ser edificat pels templers a l'any 1312, i després pas als hospitalaris. L'edificació de la planta és rectangular, coberta de doble vessant. La volta és d'estil gòtic tardà. A la clau que aquesta sobre el presbiteri, està esculpida la imatge de la Mare de Déu de Pinós, en la següent es veu l'escut dels hospitalers, en una altra l'escut dels Pinós, i una més amb l'escut de Ardevol.


En el cambril aquesta la talla de la Verge de Pinós de tradició gòtica, és de fusta policromada del segle XVI, aquesta formava part d'un retaule que es va perdre en l'incendi de l'any 1936. Mesura uns 70 cm, porta el nen al braç esquerre ia la mà dreta mostra una pinya que és el distintiu de Pinós.


Al costat del santuari es troba l'hospederia i l'hostal. Nosaltres vam parar a dinar a l'hostal, que segons sembla és el més antic de Catalunya, i que no ha tancat mai des del 1524. L'hostal respira història només entrar, i el menjar és la típica casolona. Si ets dels que t'agrada menjar substància, t'agradarà, si ets dels que t'agrada menjar que entri per la vista o vegetarià no és el teu lloc, nosaltres per desgràcia som d'això últim i no gaudir molt. Si no us agraden les olives avisa perquè les posen en casí tot (per a mi són radioactives, si toca el plat, ja està infectat tot el plat).


La desgràcia del dia va ser que algú que segons sembla li costava sortir de l'aparcament amb el seu cotxe, ens va abonyegar el nostre. Com a bon ciutadà no va deixar ni una trista nota, ni va entrar a preguntar de qui era el cotxe per fer un part amistós.


Santuari de la Pedra



Excursió al Santuari de la Pedra, a la població d'Àger. Es pot arribar en un cotxe normal, circulant per pista de terra en molt bon estat. La pista cal agafar-a la dreta, un cop passat el centre d'aprenentatge de parapent.

El santuari està a 1062 m alçada enganxat a la cinglera del Montsec d'Ares. Des del Santuari tindrem unes boniques vista de la Vall d'Àger i la serra de Monclús.


El Santuari es tracta d'un edifici construït a segle XI. L'ermita de la Mare de Déu de Pedra és un temple d'una sola nau amb la capçalera recta que sobresurt externament. La nau està coberta per una volta de canó de perfil semicircular amb dos arcs torals. Del seu interior destaquen les fornícules buides, que trobem al mur situat al nord de la nau, i que possiblement servien per deixar les ofrenes.


És possible que en algun moment tingués caracer parroquial o drets de sepultura ja que al costat de la Torre del Negre es conserva uan necròpolis medieval que podria estar relacionada amb està iglesía.A partir del segle XIII es va convertir en ermita. Sabem que a partir del segle XIV el rector de Sant Vicenç d'Àger tenia l'obligació d'acudir en processó 1 dissabte del mes de maig per beneir el temps.


Com Santuari Mariano més importeante de la vall al segle XV es col·loca una imatge de pedra policromada que va ser destruïda durant la Guerra Civil. Es conserva una replica del segle 1944.


Molt a prop d'aquí també es troba el Santuari de Colobor que deixem per un altre dia perquè l'accés al mateix era bastant més complicat.